Cataluña de punta a punta _Sant Llorenç de Morunys [ABANDONADO]

Iniciado por mmviatges, Noviembre 14, 2010, 18:55:58 pm

Tema anterior - Siguiente tema

0 Usuarios y 1 Visitante están viendo este tema.

mmviatges

Noviembre 30, 2010, 12:57:30 pm #15 Ultima modificación: Noviembre 30, 2010, 13:09:52 pm por mmviatges
Por cierto, ¿alguien me puede dar una mano con los vídeos? Quiero insertar un vídeo del Youtube, pero poniendo el código que os dejo más abajo no hay suficiente. ¿Qué más hay que ponerle?

<object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" width="560" height="340" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0"><param name="allowFullScreen" value="true" /><param name="allowscriptaccess" value="always" /><param name="src" value="http://www.youtube.com/v/leGFfoRKWsE&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;color1=0xe1600f&amp;color2=0xfebd01"; /><param name="allowfullscreen" value="true" /><embed type="application/x-shockwave-flash" width="560" height="340" src="http://www.youtube.com/v/leGFfoRKWsE&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;color1=0xe1600f&amp;color2=0xfebd01"; allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always"></embed></object>

Xavi-Ps10

tengo muchas ganas de que empiece la entrega de capitulos en enero ;)

mmviatges

Traqui, que un mes i medio pasa volando!  ;) Ahora estamos en proceso de montaje. Después de grabar más de quaranta protagonistas, con diferentes historias y realidades furgoneteras, ahora toca resumir cerca de 1,5 tegas de imágenes en 13 capítulos de 10 minutos cada uno para extraer la esencia de Furgoaddictes!!!

Tranquil, que un mes i mig passa volant!  ;) Ara estem en procés de muntatge. Després de gravar una quarantena de protagonistes, amb diferents històries i realitats furgoneteres, ara toca resumir prop d'1,5 tegues d'imatges en 13 capítols de 10 minuts cadascun per extreure l'esséncia de Furgoaddictes!!!

UndaYJett

Presentación de nuestra furgo >> http://www.furgovw.org/index.php?topic=206953.0

mmviatges

Noviembre 30, 2010, 14:44:57 pm #19 Ultima modificación: Noviembre 30, 2010, 17:29:36 pm por mmviatges
Gracias UndaYJett. ¿Me puedes explicar cómo se cuelga el vídeo, para los próximos? Lo intento poniendo el enlace, pero no se inserta el video, solo sale el link! 

Por cierto, ya teneis el video correspondiente a las primeras entradas de Cataluña de punta a punta.

UndaYJett

Para este e puesto lo siguiente código ( sin el espacio ente "[" y "FLASH")

[ FLASH=425,350]http://www.youtube.com/v/leGFfoRKWsE.swf[/FLASH ]
Presentación de nuestra furgo >> http://www.furgovw.org/index.php?topic=206953.0

mmviatges

Noviembre 30, 2010, 17:33:56 pm #21 Ultima modificación: Diciembre 06, 2010, 13:10:20 pm por mmviatges
Ya lo he pillado!!! Gracias de nuevo, UndaYJett. Ahí van dos vídeos.

El primero es sobre nuestra travesía por el delta del Ebro:

http://www.youtube.com/v/leGFfoRKWsE.swf


El segundo corresponde a nuestro paso por la ermita de Loreto, un punto especialmente destacado y querido para algunos de nuestros foreros. Este vídeo va dedicado a vosotros, Furgoloreto!!!

http://www.youtube.com/v/-iVLxIYpQFw.swf

mmviatges

Allá va un nuevo vídeo. Éste corresponde a nuestro paso por Margalef y los contactos que tuvimos con diversos furgoadictos a la escalada!

http://www.youtube.com/v/Pghv44gk3r8.swf

mmviatges

Diciembre 08, 2010, 20:27:10 pm #23 Ultima modificación: Diciembre 08, 2010, 20:40:57 pm por mmviatges
http://www.youtube.com/v/kC0jIo0OlKM.swf
El vídeo corresponde a Cogulló de Cantorra y a Sant Martí de Tous, donde se encuentra la ermita.


No se trata de un rincón especialmente conocido, ni tampoco concurrido por las furgonetas. Sin embargo, la ermita de Sentfores y su entorno son un lugar ideal para cualquier viajero que busque un punto tranquilo para estar y una zona para hacer algunos paseos relajados que transcurren entre ríos y zonas boscosas.

Delfina y Emilio -que ya rebasan los 70 y los 80 años, respectivamente, y conocen bien el país- nos avisaron que la ermita estaba llena de gatos que corrían a sus anchas por los alrededores de la construcción. Poco después de aparcar la furgoneta, los felinos fueron rodearnos, curiosos, pero desconfiados vez. Dispuestos a correr si realizábamos cualquier movimiento más brusco de la cuenta.

Poco después, dos perros -uno mediano y otro minúsculo- salieron de la casa situada justo al lado de la iglesia. Fue entonces que conocimos Francesc, mientras que el día siguiente por la mañana nos encontraríamos con su hijo, Jaume. Se trataba de los ermitaños de Sentfores, que cuidan de la ermita y la muestran a los visitantes.

Con mucho gusto, al día siguiente nos mostraron el interior de la iglesia y nos explicaron algunos detalles sobre la fauna -sobre todo de los pájaros- que podemos encontrar en la zona. Tras despertarnos con el potente y a la vez exquisito canto de una especie que hasta entonces no éramos capaces de distinguir, Marta grabó algunos pájaros, que aparecían y desaparecían de entre los árboles como si jugaran al escondite.

La conversación con los ermitaños nos reveló que nuestro compañero de sueños fue el ruiseñor, otro viajero que se deja ver en esta estación y que ya nos acompañaría prácticamente durante todo el viaje. Los ermitaños también nos recomendaron que hiciéramos una excursión desde el pueblo de Sant Martí de Tous hasta el salto de la Fou, la versión reducida de un itinerario habitual de la zona, que también pasa por la iglesia.

Tras un plácido paseo de unos veinte minutos, llegamos al salto, rodeado por vegetación y enmarcado en una gruta. Si el viajero cuenta con más tiempo, la ruta entera del camino de la Fou se alarga durante una hora y media o dos horas, mientras que la zona también esconde la cueva del Diablo, un punto rodeado de historias y leyendas, según las cuales la persona que vaya el 24 de agosto se convertirá en piedra.

Área de servicio: Vigilada por una agradable familia de ermitaños, la ermita de Sentfores cuenta con aseos, mesas y una zona para aparcar, detrás de la ermita. Los ermitaños estarán encantados de abriros la iglesia para mostraros el 'interior.

***

Sentfores, l'ermita dels gats i dels rossinyols cantaires
No es tracta d'un racó especialment conegut, ni tampoc concorregut per les furgonetes. No obstant, l'ermita de Sentfores i el seu entorn són un lloc ideal per a qualsevol viatger que cerqui un punt tranquil per estar-s'hi i una zona per fer algunes passejades relaxades que transcorren entre rius i zones boscoses.

La Delfina i l'Emilio -que ja rebassen els 70 i els 80 anys, respectivament, i coneixen bé el país- ens van avisar que l'ermita estava plena de gats que corrien a les seves amples pels voltants de la construcció. Poc després d'aparcar la Petita Cridanera, els felins van envoltar-nos, curiosos, però desconfiats alhora. Disposats a córrer si realitzàvem qualsevol moviment més brusc del compte.

Poc després, dos gossos -un de mitjà i un altre de minúscul- van sortir de la casa que hi havia construïda tot just al costat de l'església. Va ser llavors que vam conèixer el Francesc, mentre que el dia següent al matí ens trobaríem amb el seu fill, el Jaume. Es tractava dels ermitans de Sentfores, que tenen cura de la construcció i la mostren als visitants.

Amb molt de gust, l'endemà ens van mostrar l'interior de l'església i ens van fer cinc cèntims sobre la fauna -sobretot dels ocells- que podem trobar a la zona. Després de despertar-nos amb el potent i alhora exquisit cant d'una espècie que fins llavors no érem capaços de distingir, la Marta va gravar alguns ocells, que apareixien i desapareixien d'entre els arbres com si juguessin a fet i amagar.

La conversa amb els ermitans ens va revelar que el nostre company de somnis va ser el rossinyol, un altre viatger que es deixa veure en aquesta estació i que ja ens acompanyaria pràcticament durant tot el viatge. Els ermitans també ens van recomanar que féssim una excursió des del poble de Sant Martí de Tous fins al salt de la Fou, la versió reduïda d'un itinerari habitual de la zona, que també passa per l'església.

Després d'una plàcida passejada d'uns vint minuts, vam arribar al salt, envoltat per vegetació i emmarcat en una balma. Si el viatger compta amb més temps, la ruta sencera del camí de la Fou s'allarga durant una hora i mitja o dues hores, mentre que la zona també amaga la cova del Diable, un punt envoltat d'històries i llegendes, segons les quals la persona que hi vagi el 24 d'agost es convertirà en pedra.

Àrea de servei: Vigilada per una agradable família d'ermitans, l'ermita de Sentfores compta amb lavabos, taules i una zona per aparcar, darrere de l'ermita. Els ermitans estaran encantats d'obrir-vos l'esglèsia per vueure'n l'interior.







mmviatges

http://www.youtube.com/v/qx-d9hy9dZc.swf

Tras superar una estrecha carretera llena de curvas que puso a prueba nuestros estómagos, llegamos al salto del caballo y al tranquilo pueblecito de Sant Llorenç de Morunys. Álex y Montserrat, nuestros primeros furgoadictos y responsables del título de este programa, nos insistieron que no dejáramos de bañarnos en las aguas del embalse, así que antes de llegar al pueblo recorrimos los 11 kilómetros que hay hasta la presa, con el fin de descubrir algunos rincones al borde de la verdosa calma del salto del caballo. A medio camino, una pequeña iglesia llamó nuestra atención, una idílica estampa delimitada por barreras con el distintivo de "propiedad privada" y rodeada de casas de turismo rural y una casa de colonias.

De camino hacia el pueblo, nos encontramos una caravana a medio pintar en otro rincón cerca del embalse. Lejos de servir como vivienda móvil, la caravana simplemente era un refugio improvisado para guardar el material de una empresa de alquiler de kayaks. No obstante, la propietaria del negocio, nos declaró su sueño, compartido por tantos furgoneteros, de poder ahorrar el dinero suficiente para adquirir una cámper.
Gracias a nuestra furgoadicta en potencia, conocimos al responsable de un albergue, que nos hizo de guía durante un par de horas por los alrededores de Sant Llorenç de Morunys. Se trataba de un madrileño con rastas que viajó a Cataluña huyendo de la gran ciudad y con la aspiración de acabar montando su propia casa de turismo rural. Así que lo cargamos en nuestra furgo y nos llevó a 3 puntos emblemáticos de la zona: las fuentes del Cardener, la fuente maloliente y la Piedra, un minúsculo pueblo formado por 4 casas y una iglesia por donde transcurre el camino de los Hombres Buenos, más conocido como la ruta de los cátaros.


Sant Llorenç de Morunys, entre llacs i fonts
Després de superar una estreta carretera plena de revolts que va posar a prova els nostres estómacs, vam arribar al salt del cavall i al tranquil poblet de Sant Llorenç de Morunys. L'Àlex i la Montserrat, els nostres primers furgoaddictes i responsables del títol d'aquest programa, van reiterar-nos que no deixéssim de banyar-nos a les aigües de l'embassament, així que abans d'arribar al poble vam recórrer els 11 km. que hi ha fins a la presa, amb l'ojectiu de descobrir alguns racons a la vora de la verdosa calma del salt del cavall. A mig camí, una petita església va cridar la nostre atenció, una idíl·lica estampa delimitada per barreres amb el distintiu de "propietat privada" i envoltada de cases de turisme rural i d'una casa de colònies.

De camí cap al poble, vam trobar-nos una caravana a mig pintar en un altre racó a tocar de l'embassament. Lluny de servir com a habitatge mòbil, la caravana simplement era un refugi improvisat per guardar el material d'una empresa de lloguer de kayaks. No obstant, la propietària del negoci, ens va declarar el seu somni, compartit per tants furgoneters, de poder estalviar els diners suficients per adquirir una càmper. Gràcies a la nostra furgoaddicte en potència, vam conèixer el responsable d'un alberg de joves que ens va fer de guia durant un parell d'hores pels voltants de Sant Llorenç de Morunys. Es tractava d'un madrileny amb rastes que va viatjar a Catalunya fugint de la gran ciutat i amb l'aspiració d'acabar muntant la seva pròpia casa de turisme rural. Així que el vam carregar a la nostre furgo "petita cridanera" i ens va dur a 3 punts emblemàtics de la zona: Les fonts del cardener, la font pudenta i la Pedra ( un minúscul poble format per 4 cases i una església per on transcorre el camí dels Bons Homes, més conegut com la ruta dels càtars.

Qukika

Diciembre 19, 2010, 20:32:09 pm #25 Ultima modificación: Febrero 06, 2011, 10:26:36 am por Qukika
punxo el fil! ;)
Aqui esta Qukika!!!!!         una VW t3 del 85

http://www.furgovw.org/index.php?topic=190430.0

jb500

Comer me da sueño, dormir me abre el apetito, la vida es bella. Garfield.

firewheels


ocioso

sigo el hilo, me encanta la zona, aquestlloc es geniel